Teoria del Connectivisme

El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge que s'adapta a l'era digital i destaca la importància de les xarxes i connexions.

Origen de la Teoria

La teoria del connectivisme és una teoria de l'aprenentatge desenvolupada específicament per a l'era digital. Va sorgir com a resposta a les limitacions de teories anteriors com el conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, que no abastaven completament l'impacte de la tecnologia en l'aprenentatge. El connectivisme se centra en com les tecnologies digitals i les xarxes socials han transformat la manera en què adquirim coneixement i aprenem.

Principals Autors

George Siemens: És un dels fundadors de la teoria del connectivisme. En 2004, Siemens va publicar un article titulat "Connectivisme: una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital", on va introduir els conceptes bàsics d'aquesta teoria. El seu treball ha estat fonamental en la promoció i desenvolupament del connectivisme com una teoria moderna de l'aprenentatge.

Stephen Downes: Juntament amb George Siemens, Downes ha estat un defensor clau del connectivisme. Ha contribuït significativament a la teoria a través dels seus escrits i conferències, emfatitzant la importància de les connexions i xarxes en el procés d'aprenentatge.

Característiques clau:

• Diversitat d'opinions: L'aprenentatge i el coneixement sorgeixen de la varietat de perspectives i opinions. Quantes més opinions i punts de vista tinguem, major serà el nostre coneixement.

• Connectar nodes d'informació: Aprendre consisteix a crear connexions entre diferents nodes o fonts d'informació. Aquestes connexions poden ser persones, llocs web, llibres, entre altres.

• Coneixement en dispositius no humans: No tot el coneixement resideix en la ment humana; pot trobar-se en dispositius com a ordenadors, telèfons intel·ligents i altres tecnologies.

• Capacitat per a augmentar el coneixement: És més important ser capaç d'aprendre i adquirir nou coneixement que simplement posseir informació. L'habilitat per a aprendre contínuament és crucial.

• Mantenir i nodrir connexions: Per a facilitar un aprenentatge continu, és essencial alimentar i mantenir les nostres connexions. Això significa interactuar regularment amb les nostres fonts d'informació i mantenir-se actualitzat.

Aquest vídeo explica de manera clara i senzilla què és el constructivisme:

Aquesta teoria ens recorda que en un món interconnectat, l'aprenentatge és un procés continu i col·laboratiu que va més enllà de la simple acumulació de dades. La clau està a saber com connectar-se i aprofitar aquestes connexions per a créixer i desenvolupar-se.